dissabte, 25 d’agost del 2018

Matemàtiques lúdiques: "Lord of Maths"


A la nostra unitat didàctica, hem fet tots els possibles perquè l’alumnat puga aprendre valencià, cultura i gastronomia amb les matemàtiques. De fet, les matemàtiques són per tot arreu, ja que, igual que amb les paraules, no ens saben comunicar sense números. Per això, havia pensat que seria bona idea ensenyar els alumnes valencià mitjançant les matemàtiques, al mateix temps que es divertien amb operacions i càlculs, i aprenien a cuinar i vocabulari de la terra.

L'article 'Lord of Maths' un proyecto para ludificar las matemáticas m’ha inspirat per crear d’altres disciplines lúdiques, perquè pense que les matemàtiques són vitals per al desenvolupament de cada individu. Repassem: des de xicotets comencen a sumar amb els dits de la mà, quan passen a l’educació primària també saben restar, i a tercer i quart ja han aprés a multiplicar i dividir, a més de saber què són els fàctors múltiples i els divissors. Ja a l’etapa secundària es complica tot amb les equacions i d’altres operacions, però allò bàsic ja l’han assolit, per això cal inculcar la importància de les matemàtiques amb jocs i operacions per tal que treballen la ment.

El projecte de l’article, anomenat “Lord of Maths” (“Senyor de les Matemàtiques”) incita a perdre la por a les matemàtiques i a motivar l’alumnat de Secundària. A la nostra etapa, malgrat que no siga Secundària, també seria interessant crear algun joc per tal de motivar els alumnes. Aquest aprenentatge interactiu indica que les matemàtiques serveixen per a tot (cosa real i natural, ja que són per tot arreu i presents al llarg de la nostra vida), i el docent els evoca a practicar-les amb reptes varis per tal de derrotar el malvat vilà. La motivació és espectacul·lar, ja que així els alumnes podrien conéixer els poders i secrets de les matemàtiques, a més d’obtindre un punt a la nota final. Amb això, només cal afegir un signe d’emoció i de gràcies, ja que així sabem que les matemàtiques poden ser una font de sabiduria i de misteri que amaga uns poders que sols uns pocs privilegiats hi poden accedir.

En conclusió, podríem prendre aquesta història com a model d’aprenentatge extraescolar i practicar-lo a l’aula per tal de motivar els alumnes i de fer interessant l’àrea de les matemàtiques. 💗

divendres, 24 d’agost del 2018

Beneficis de la dieta mediterrània


L’entrada anterior ha estat destinada a mostrar la gastronomia valenciana, potser una de les millors del país, però ara el meu propòsit és il·lustrar els beneficis que comporta la dieta mediterrània.

Però, en què consisteix la dieta mediterrània?


La dieta mediterrània consisteix en la integració d’aliments sans i vitals per a la salut. Verdures, llegums, fruita, pescat, carns blanques, pasta, arròs i fruits secs formen part d’aquests aliments, acompanyats amb una copa de vi (amb moderació) i d’oli d’oliva. La gastronomia valenciana incorpora tots aquests aliments bàsics per a fer la dieta, i és recomanable fer cinc menjars diaris.

Aquesta dieta mediterrània es complementa amb la pràctica d’exercici físic i del clima mediterrani dels països i territoris que són banyats per la mar Mediterrània. L’objectiu és reduir el consum de carns i hidrats de carboni.

La dieta mediterrània té nombrosos beneficis per a la salut:

1-Disminueix el risc de patir obesitat, sobretot és recomanable per als més menuts.

2-Redueix la diabetis, una malaltia similar a aquelles cardiovasculars, amb una dieta rica en fruites, verdures i una dieta baixa en grassa.

3-Incrementa la memòria, a banda de mantenir sa l’organisme. La raó es troba a les fruites (les quals contenen vitamina C) i les verdures de fulla verda (amb antioxidants), tot allò es bo per al cervell.

4-Manté sa el cos. Amb una dieta rica en verdures i fruites, juntament amb l’exercici físic, el cos es mantindrà fort i saludable, a més d’afavorir el trànsit i la digestió.

I tu, fas la dieta mediterrània?

dijous, 23 d’agost del 2018

La gastronomia valenciana


A l’anterior entrada hem vist com s’elabora una paella valenciana. En el següent vídeo podeu veure la resta de plats típics que tenim a la Comunitat Valenciana:



Ací teniu l’entrada on explicava com elaborar una gatxamiga (La gastronomia de Villena: elaboració del triguico i d'una gatxamiga), i ara penjaré els plats típics que hi ha a la resta de la comunitat.

Bullit valencià: plat ben comú elaborat amb fruites i verdures provinents de l’Horta valenciana, com la safanòria, les creïlles, seba, fesols, aigua, oli d’oliva, sal i inclús amb maionesa.


Clòtxines al vapor


All-i-pebre d’anguila: tipus de salsa utilitzada per a cuinar pescats, on es necessita 1 kg. d’anguiles, 1 got d’oli d’oliva, 2 caps d’alls, 1 cullerada de pebre roig, 1 guindilla, creïlles i aigua.


 Allioli: tipus de salsa feta d’alls picats debatuts amb oli. És un mot compost d’all i oli.


 Varietat d’arrosos (arròs negre, arròs caldós, fideuà, arròs en costra, arròs amb fesols i naps)



Coques: dolços típics que es fan amb 500 g. de farina, 340 g. d’aigua, 10 g. de sal, 150 g. de massa i 2 g. de llevat. Depenent del lloc on estigues, contindran uns ingredients inserits o d’altres. Típiques les coques de la Canyada (Alacant), amb verdura.


Pastissets de moniato: dolços típics d’Alcoi, fets amb massa d’aiguardent i dolç de moniato. Per a preparar-los es necessita 1 kg. de moniats blancs, 500 g. de sucre, una cullarada de canyella i una mica de llimó ratllat.


 Orxata de xufa: beguda refrescant preparada amb aigua, sucre i xufes, a més d’ingredients que potencien la sabor, com canyella i llimó, servida acompanyada de fartons a mullar-los. Beguda típica de València.


Fartons: dolços típics d’Alboraia (València), semblant a un panet bla, dolç i aborbent amb què es mulla a l’orxata.


Torró de Xixona: famós torró fet a Xixona (Alacant)

Elaboració d’una paella valenciana


El plat típic més conegut de la Comunitat Valenciana és la paella valenciana. Hi ha nombroses receptes a l’Internet, així que he intentat cercar una que fóra fàcil de fer per als nostres alumnes, a mode d’exemple, perquè els ajude els seus pares a casa.

La següent recepta ha estat triada entre moltes altres, l’enllaç de la qual és el següent:

Ingredients i quantitats a posar:

-500 g. d’arròs (a poder ser de la marca Bomba)
-800 g. de pollastre trossejat
-600 g. de conill trossejat
-250 g. de mongetes verdes
-200 g. de garrofó fresc (varietat de mongeta blanca, típica de València)
-100 g. de tomaca triturada
-150 cl. d’oli d’oliva
-1 cullerada de pebre vermell dolç en pols
-Safrà
-Sal
-Aigua

Així, caldrà seguir els passos indicats per a la seua elaboració:

-El primer de tot, cal anivellar la paella perquè l’arròs quede distribuït i bulla per igual, abocant l’oli al centre de la paella.

-En segon lloc, encendrem el foc i esperarem que l’oli estiga calent perquè puguem fregir la carn. Per a això, estendrem l’oli pel fons del recipient amb la finalitat que no es creme.

-En tercer lloc, daurarem lentament al foc el pollastre i el conill, totalment plens de sal, i els donarem la volta. Tota la carn ha d’estar perfectament daurada. Després, llevarem la carn i fregirem la mongeta verna, la qual haurà de ser ben fregida però sense cremar-la, i donarem nombroses voltes a aquesta verdura.

-A continuació, la tomaca triturada será afegida i sofrita, separant la verdura cap als extrems.  Un cop fets tots aquests ingredients els remourem i deixarem sofregir-los tots uns instants.

-Després, afegirem el pebre vermell dolç i el remenarem ràpidament, perquè no es creme, i afegirem el doble d’aigua que d’arròs a la paella.

-Més endavant, posarem safrà i el garrofó, a més de posar-hi sal, el punt de la qual ha de tenir un tast fort.

-Quan la sal arribe al punt d’ebullició, deixarem la paella uns cinc minuts més a foc viu, abans d’afegir l’arròs, el qual será repartit per tota la paella.

-Posteriorment, canviarem les mesures del foc: 5 minuts a foc fort, 5 minuts a foc mig i 10 minuts a foc mínim; és a dir, l’arròs será cuit al voltant de 20 minuts. No és recomanable sobrepassar els vint minuts.

-Finalment, l’arròs quedarà sec, i caldrà esperar uns quants minuts abans de servir la paella.


Que n’aprofite!

dimecres, 22 d’agost del 2018

Recursos TIC per a aprendre valencià: Photopeach i Glogster


La nostra llengua també és activa a les xarxes socials. Com s’ha dit en anteriors entrades, el valencià cal parlar-se, escriure’s, escoltar-lo i llegir-lo. Ací us presentaré un parell de recursos TIC perquè pugueu mostrar els vostres alumnes a treballar en valencià.


-Photopeach: programa on pots crear un vídeo. Cal fer una presentació completa i breu mitjançant fotografíes diverses i inclús d’un àudio per tal de fer una activitat de promoció lectora (per exemple, per al Dia de la Dona), o d’altres temes adients. Seguint el exemple, pots triar una autora de la literatura valenciana o catalana i fer-ne una presentació. Cal donar-se d’alta en el lloc, i triar l’opció de debades. Cal fer una presentació mínima de dotze fotografíes, ja que l’opció máxima és de trenta fotografíes (per a usuaris no Premium). A continuació, cal triar una música per al vídeo. A la finalització del vídeo, cal omplir-lo amb tres preguntes bàsiques per saber si el receptor hi ha parat atenció. Finalment, cal desar els canvis i copiar la URL. Hi ha un tutorial on ho explica tot, a més d’exemples. Hi ha dos inconvenients el primer, que l’únic idioma en què està és en anglés; el segon, que no es pot descarregar el vídeo juntament amb la música, a causa dels drets d’autor.



-Glogster: programa amb què pots crear un mural o pòster. Cal fer una presentació sencera per tal que combine eines diferents digitals en relació amb un contingut de llengua i literatura, encara que també pots utilitzar-lo per crear d’altres. En primer lloc, cal enregistrar-se i seguir els passos per crear el pòster. Una vegada fet, cal desar els canvis i copiar l’enllaç. Hi ha un tutorial on ho explica tot. També n’hi ha, d’exemples. Els inconvenients són els següents: no es pot editar després dels dies assenyalats si no eres client Premium, hi ha pocs dissenys a triar, i l’únic idioma en què està és en anglés.

Si voleu, feu que els alumnes demostren que són capaços de fer una presentació a classe seguint els passos indicats amb aquests programes!

dimarts, 21 d’agost del 2018

Interacció docent-alumnat: l’aplicació Classroom


A classe, els alumnes de 5é de Primària ja treballen amb les TICS. A l’entrada anterior hem dit que l’alumnat té iPad per a treballar a classe. Per això, ara us contaré sobre l’aplicació Classroom.



Aquesta aplicació és gratuïta i pertany a Google, i és dissenyada per als professors. Aquesta eina ajuda els docents a organitzar les classes, a més de millorar la interacció amb l’alumnat. Això vol dir que el docent tindrà més seguretat perquè cada alumne s’haja assabentat de la feina a fer. L’aplicació Classroom, juntament amb el correu electrònic i Google Drive, crea un espai organitzat amb moltes carpetes per a alumnes i professors, amb tota mena d’avisos, notes, treballs i temaris addicionals, entre d’altres coses complementàries.

En resum, amb Classroom els docents podrán crear les tasques a emplenar, millorar la comunicació a classe i ser organitzats en tot moment, a més de saber si els alumnes han realitzat la feina (gràcies a les carpetes de Google Drive).

Les passes són senzilles, ja que és necessari “crear” una classe digital, afegir alumnes i omplir-los de treballs, apunts, anotacions i d’altres objectius, amb la seguretat que els alumnes treballen i poden consultar el docent en qualsevol moment, gràcies a la missatgeria instantània.

Si voleu saber-ne més, us deixe el següent enllaç, perquè us resulte més útil:

https://wwwhatsnew.com/2014/06/16/asi-funciona-classroom-la-nueva-herramienta-educativa-de-google

dilluns, 20 d’agost del 2018

iPad o ordinador?


Hui he llegit un article molt interessant sobre l’iPad (¿Puede un iPad sustituir al ordenador?). Aquest instrument tecnològic l’emprem a classe de Matemàtiques amb els alumnes de 5é de Primària, i estan encantats, ja que per a ells és un primer contacte amb la tecnologia i amb les TICS. No obstant això, alguns pares sempre s’han mostrat contraris amb aquesta idea, perquè pensen que els seus fills i filles poden perdre el temps a classe, però també a casa, amb l’excusa que tenen molta feina a fer i han d’engegar la tauleta per tal de treballar. Algunes converses i, sobretot aquest article m’han fet reflexionar sobre si és més important treballar amb l’iPad o amb l’ordinador. No sols a casa, sinó també a classe. Ara veurem els avantatges i els inconvenients de cada aparell informàtic.

IPAD

-Avantatges: és un aparell que va sortir al mercat fa huit anys, és còmode i facil·lita la comunicació entre el docent i l’alumnat, ja que té incorporat l’Internet i unes quantes aplicacions amb què poden treballar, des del temari d’un llibre fins a exercicis que el docent els envia; connexió segura i ràpida amb què resoldre dubtes i contacte amb el professor per tal de resoldre’ls; més duració de la bateria.

-Desavantatges: a classe l’alumnat només l’ha d’utilitzar per a treballar, ja que no pot perdre el temps amb vídeos ni a les xarxes socials (això ho portem amb control); algunes vegades no funciona l’Internet i per tant no poden treballar-hi, allò que significa que si tenen temps per a cercar una imatge o un significat no ho poden fer, i cal emprar l’ordinador de classe del docent; si un alumne no el porta no pot treballar, ja que l’iPad mateix substitueix el llibre de text i els fulls de treball amb els exercicis els fan a la tauleta; per tant, si no tenen impresos els fulls, no fan cap mena de treball a l’aula; dificultat per a escriure i passar a una altra pàgina, ja siga de text o de l’Internet.

Ara passarem a veure els avantatges i els inconvenients de l’ordinador.

ORDINADOR

-Avantatges: és un aparell, ja siga a taula (el gran amb la torre) o portàtil, on és més fàcil d’escriure gràcies al teclat que té inclòs, millor connexió des de casa i millor visualització d’imatges i de vídeos. En resum, bon treball a fer en poc temps i amb seguretat.

-Desavantatges: l’alumnat no pot portar-lo a classe, ja que és prohibit (per això s’ha aconsellat comprar l’iPad), s’engega més lent que l’iPad, menys duració de la bateria, no cap a la motxilla i ocupa molt d’espai.

Un cop hem vist tots aquests avantatges i desavantatges, vosaltes amb quin aparell us quedeu?

dissabte, 18 d’agost del 2018

Com fomentar el valencià a les zones castellanoparlants?


En aquesta entrada vull adreçar-me tant als més menuts com als majors. Fomentar el valencià a les zones castellanes és força complicat, ja que ací, llevat de la matèria Valencià: Llengua i literatura, cap d’aquestes es fan en valencià. En el meu cas, he dut a terme l’assignatura Matemàtiques en valencià gràcies a la unitat didáctica de la gastronomia, amb la finalitat que els alumes puguen aprendre vocabulari i cultura valencians al mateix temps que juguen i repassen amb les matemàtiques. Nosaltres, mestres i professors, hem de motivar l’alumnat perquè llija i escriga en valencià, per tal de reforçar els seus coneixements.

En aquesta imatge, hi apareixen les quatre competències bàsiques que tot alumne ha d’aprendre: escoltar, parlar, llegir i escriure.


Cada competència ha d’estar acompanyada amb l’ajuda del docent, aquell que els situarà en perspectiva i els guiarà en el bon camí. No obstant això, com poder fer-lo? A les xarxes socials i a l’Internet hi ha nombroses oportunitats per tal d’assolir i de reforçar aquestes competències. També, podem aconsellar-los llegir llibres i escriure un diari personal (on repassem el que han fet al llarg de la jornada) i algunes redaccions. Això sí, cada llibre i tipus de redacció o exercici escrit ha d'anar acord a l'edat que presenten els alumnes, ja que hem d'adreçar-nos en tot moment a les competències que tinguen en eixe moment i no posar-los més problemes a l'hora d'avançar cap a l'aprenentatge. Les editorials educatives (Bromera, Marfil) en saben ben bé i podem facilitar-los l'elecció dels llibres de lectura, segons l'edat de l'alumne i l'etapa educativa a què pertanyen (infantil, juvenil, etc.). Sobre les redaccions, ben poden ser sobre un tema específic (vacances, família, etc.) de cent paraules (per començar), fins als majors (què pensen de l'adolescència, dels problemes de la societat), de dos-centes paraules.

Cal ensenyar els alumnes a no tindre por a l'hora de participar a classe, ja que no estan segur de si allò que diuen és correcte en valencià, en no dominar la llengua. La nostra tasca com a docents és animar-los a seguir, a no defallir, a dir les coses com siguen i, si cal, corregir-los d'una manera correcta, perquè la pròxima vegada que participen a classe tinguen la certesa que ningú riurà d'ells per cometre errades. Tampoc cal negar-los l'accent, ja que estan fent un esforç en expressar-se, i cal tenir paciència. Amb temps i valor, podran aprofitar el temps i millorar la parla.

Finalment, els alumnes poden millorar la seua oïda amb cançons i documentals o notícies que es troben a les xarxes socials o inclús a la televisió. Amb l’ajuda de les TICS, ho podrem aprofitar. Abans era Canal 9, i ara està À Punt, les televisions públiques valencianes, perquè escolten material i d'altres tipus interessants. A la nostra comarca, tenim Intercomarcal TV, on ens informen dels actes més remarcats de la resta dels pobles i inclús de les Festes de Moros i Cristians, per tal que es puga mantindre contacte entre les poblacions veïnes. Al Youtube, hi ha vídeos destacats de dibuixos de Canal 9 ('Babalà Club')  per als més menuts i sèries de detectius ('El detectiu Conan') per als adolescents. 

Com a música, les cançons infantils ajudaran els més xicotets a comprendre el valencià d'una manera educativa i lúdica, com "La tarara", "El lleó no em fa por", o "En Joan Petit quan balla", entre d'altres.



I per als adolescents i adults, la música de la nostra terra mai no ens farà oblidar-nos d'on som i que aquesta llengua continua viva mentre es parle, s'escolte, s'escriga i es llija. Els grups recomanats són Obrint Pas, Aspencat, La Gossa Sorda i Arròs Caldós, entre d'altres.


Com a conclusió, als més petits podríeu adreçar-vos amb les salutacions "Bon dia! Com esteu?" i "Adéu!", perquè tinguen contacte per primera vegada amb la llengua i s'hi acostumen a sentir-la. I als majors, podeu dirigir-vos en valencià, sense por! 💪

dijous, 16 d’agost del 2018

La gastronomia de Villena: elaboració del triguico i d’una gatxamiga


Quant a la gastronomia, Villena presenta productes típics de Castella-La Manxa, com el gaspatxo, i de Múrcia, com el zarangollo. A banda d’això, la capital de l’Alt Vinalopó té com a gastronomia pròpia el triguico (semblant al blat picat) i la gatxamiga.

Ingredients del triguico: blat picat, porc, mongetes, card marià, naps i creïlla.

Per a preparar el triguico, cal tenir els següents ingredients i proporcions:

-½ kg de blat picat
-¼ kg de mongetes
-¼ kg de costellam de porc
-¼ kg de careta de porc
-¼ kg d’orella de porc
-½ kg de card marià
-1 nap
-1 seba
-1 pebre roig
-Oli
-Sal
-Aigua

Preparació: es posa el blat picat i les mongetes per separat en aigua la nit anterior a l’olla. El blat ha de coure bé i el seu embolcall cal llevar-lo abans de la cocció. Després, es couen les mongetes. Quan ja siguen al punt d’ebullició, cal ficar el blat picat, la carn de porc, els cards (netejats i trossejats) i el nap. Es cou al llarg de dues o tres hores. Mentrestant, s’haurà fet un sofrit amb la seba i una mica de pebre roig que será inserit a l’olla. La temperatura del foc caldrà baixar-la. Finalment, caldrà moure l’olla perquè no s’apeguen els ingredients.


La gatxamiga, a banda de ser un plat típic de Castella-La Manxa, també ho és a la Comunitat Valenciana, sobretot a les comarques del Vinalopó.

La composició de la gatxamiga és senzilla, ja que només són fonamentals tres ingredients: oli, aigua i farina.

Per tal d’elaborar-la, necessitarem el següent material i ingredients:

-1 paella (coneguda com a gatxamiguera)
-1 triangle per col·locar la paella
-Gran quantitat de llenya
-1 gran cullera per a remoure la paella
-¼ kg de farina
-¾ l d’aigua
-¼ l d’oli
-1 cap d’alls
-Sal

Preparació: en una paella (gatxamiguera) es posa un quart d’oli, on es fregeixen els alls i es lleven. Després, es posa la farina, per tal de donar-li una volta a la paella amb la finalitat que prenga color, amb cura que no es creme. Cal emprar la mateixa quantitat d’oli que de farina. A continuació, cal afegir aigua fins que la farina estiga totalment dissolta. A més a més, cal tenir en compte que la massa obtinguda ha de coure i per això és necessari donar-li voltes a la paella amb la gran cullera nombroses vegades. Més endavant, quan ja estiga la massa ben feta i la cocció homogènia, cal afegir els alls i una mica de sal. Caldrà donar-li més voltes (fins i tot donar-li, literalment, la volta a l’aliment per a giravoltar la massa. Finalment, el resultat haurà de ser satisfactori, ja que ha d’estar ben cuit el plat i no pas dolç ni salat, sinó un plat daurat que es menjarà acompanyat de pa. Cal assenyalar que a Villena no s’hi posa lloganiça ni carn.




Bon profit!

dimarts, 14 d’agost del 2018

La parla de Villena i vocabulari valencià


Ara, el que cal és parlar de la varietat lingüística de la ciutat, on s’ha dit abans que té un accent semblant al murcià. La variant dialectal de Villena és el villener, el qual conté en la seua ampla majoria nombrosos mots provinents del murcià, tot i que també en conté, d’aragonesismes, i valencianismes. El fet que Villena haja pertangut a molts territoris al llarg de la seua història ens indica que les diferències fòniques i fonètiques han romàs amb el pas del temps, i que la proximitat amb zones castellanoparlants com Iecla, Cabdet, Almansa, Saix i Elda han impossibilitat l’auge del valencià, malgrat també la proximitat amb els pobles de Biar, Beneixama, Canyada o el Camp de Mirra. També pot explicar-se que, arran de la incorporació de Villena a la província d’Alacant fa menys de dos-cent anys, la majoria de la gent que habitava la ciutat van rebutjar l’accent valencià. Fins i tot, ací mai no s’ha parlat.

Les proximitats fòniques amb el murcià són evidents: absència de –s finals i d’altres consonants a les paraules (-r, -d), dificultat per a pronunciar la s sonora, ja que sempre es fa una sorda; assimilació de consonants diverses a l’interior de mot (rl, ct, st), i caiguda d’algunes consonants intervocàliques.

Quant al vocabulari, el dialecte villener presenta semblances amb el valencià, a causa de la proximitat anteriorment dita, com a aquests mots. Ací teniu un llistat amb 30 mots provinents de la llengua valenciana, producte del contacte de la ciutat de Villena amb els pobles valencians. Entre parèntesi són posats els mots en valencià:

-Adevinalla (Endevinalla)
-Agrunzar (Agrunsar)
-Airazo (Airàs)
-Bafo (Baf)
-Bajoca (Bajoca)
-Borde (Bord)
-Calce (Calze)
-Clóchina (Clòtxina)
-Corfa (Corfa)
-Esbarar (Esbarar)
-Esclafar (Esclatar)
-Fuchina (Fugina)
-Gemecar (Gemecar)
-Hardacho (Fardatxo)
-Lladre (Lladre)
-Llus, lluz (Lluç)
-Maracatón (Malacató)
-Menchuga (Menjuga)
-Mortichol (Mortitxol)
-Noviaje (Noviatge)
-Pedrera (Pedrera)
-Pescatero (Pescater)
-Peúque (Peüc)
-Rebuche (Rebuig)
-Roín (Roí)
-Simén (Ciment)
-Solaje (Solatge)
-Sorel (Sorell)
-Telo (Tel)
-Zuro (Suro)

A banda d’aquests mots, a Villena s’empra el gènere femení per als mots calor, olor, suor (pronunciada igual que en valencià). Com podeu veure, hi ha moltes semblances amb el valencià, allò que fa enriquir la llengua castellana amb la inclusió de nous mots. Fins i tot no sabíem que déiem mots valencians a Villena!

diumenge, 12 d’agost del 2018

Context històric de la ciutat de Villena


Si heu parat atenció al vídeo de l’entrada anterior, l’accent de Villena és una mica estrany. Com ja sabeu, a la ciutat no es parla valencià. A més a més, l’accent de Villena és semblant al murcià. Ara mateix, cal parlar del dialecte villener, el qual es troba dins del dialecte murcià. Abans de tot això, cal recordar la història geogràfica de la ciutat.

A causa del Tractat d’Almizra, Villena va passar a la Corona de Castella el 1244, i el 1252 es va atorgar el Senyoriu de Villena a Manel de Castella, germà del rei Alfons X el Savi, amb nombrosos territoris a Castella i a la franja oriental d’Aragó. Més endavant, el senyoriu el va heretar l’infant Joan Manel, i Villena va passar a ser principat i ducat. Posteriorment, també la vila es va convertir en marquesat, i va rebre el títol de ciutat el 1525 per Carles V. Durant la Guerra de Successió Espanyola, va donar suport a Felip d’Anjou, el futur Felip V, i d’ell va rebre els títols de “Molt Noble, Lleial i Fidelíssima”.

Sobre la seua història, després del Tractat d’Almizra, el 1296 va ser incorporada a la Corona d’Aragó com a conseqüència de la conquesta del Regne de Múrcia per Jaume II d’Aragó, fins el 1369, quan va retornar a la Corona de Castella, a causa del final de la guerra civil a Castella i l’ascens al tro del rei Enric II de Trastàmara, qui estava casat amb la cinquena senyora de Villena, na Joana Manel. El 1833, a causa de la divisió territorial d’Espanya, Villena va passar a la província d’Albacete, a Múrcia, fins que al 1836 es va incorporar definitivament a la província d’Alacant, on va romandre des d’aleshores.

Per ordre, Villena ha pertangut als següents territoris, regnes i comunitats:

-Regne musulmà de Múrcia (fins 1240)
-Corona d’Aragó (1240-1244) (4 anys)
-Corona de Castella (1244-1296) (52 anys)
-Corona d’Aragó (1296-1369) (73 anys)
-Corona de Castella / província d’Albacete (1369-1833) (464 anys)
-Província d’Albacete, Múrcia (1833-1836) (3 anys)
-Província d’Alacant, Comunitat Valenciana (1836-Actualitat) (182 anys actualment)

Amb aquestes dades, Villena ha pertangut a la Corona de Castella 516 anys, a la Corona d’Aragó 77 anys i a la província de Múrcia 3 anys (sense tenir en compte l’època de dominació musulmana). Actualment, porta 182 anys a la província d’Alacant; per tant, Villena és gairebé dos-cents anys valenciana.

Tot allò és explicat a l’article de l’historiador de Villena José Fernando Domene, “Caracterización lingüísticadel habla de Villena (Alicante)”, on podeu saber-ne més. Us penge ací l’enllaç perquè el pugueu llegir i consultar.

divendres, 10 d’agost del 2018

Els Moros i Cristians a Villena: les Festes més multitudinàries de la Comunitat Valenciana


A l’anterior entrada s’ha esmentat el Tractat d’Almizra i la causa per la qual a Villena no es parla valencià. Malgrat això, actualment Villena pertany des del 1836 a la província d’Alacant; per tant, ara som valencians.

Les arrels valencianes de Villena des d’aleshores les tenim sobretot reflectides a les seues festes patronals. Efectivament, les Festes de Moros i Cristians ocupen un lloc preferencial al calendari de dos terços de la ciutat. Es commemoren en honor de la Verge de les Virtuts, coneguda a Villena com “La Morenica”, pel seu color negre. Aquesta verge va alliberar la ciutat de la pesta el 1474 i, màgicament, va ser elegida la seua Patrona. Se celebren del 4 al 9 de setembre, on desfilen catorze comparses: set al bàndol moro i altres set al bàndol cristià. L’any anterior, les dues comparses més antigues (Moros Viejos i Cristianos) van celebrar el seu 175 aniversari, encara que es pensa que les Festes tenen vora 200 anys.

Per a la majoria de valencians, les Festes de Moros i Cristians no són massa conegudes, sobretot per a aquells que són de les províncies de València i Castelló. El motiu històric de les nostres Festes té influència directa d’altres poblacions de la província alacantina, preferiblement a Alcoi, però també a Biar, anteriors a les nostres. La major part de les comparses que hui dia desfilen a Villena provenen d’Alcoi, on desfilen com a filaes (sinònim de comparses). La Reconquesta a l’època medieval per la part dels cristians i els seus enfrontaments amb els musulmans (sobretot a Alcoi contra Al-Azraq) fan referència d’aquests actes i commemoren les lluites i la història de la nostra comunitat. No sols a la província d’Alacant es commemoren les Festes de Moros i Cristians, sinó també al voltant de tota la Comunitat Valenciana i a d’altres comunitats, com per exemple en algunes ciutats o pobles d’Andalusia o Múrcia.

Les comparses, al contrari que a d’altres poblacions, comencen a desfilar amb el bàndol moro. El Dia 5, les comparses ixen per aquest ordre: Moros Viejos, Moros Nuevos, Bando Marroquí, Moros Realistas, Moros Nazaríes, Moros Bereberes i Piratas. Rere aquesta última, el bàndol cristià ix en el següent ordre: Estudiantes, Marinos Corsarios, Andaluces, Labradores, Ballesteros, Almogávares i Cristianos. El Dia 6, però, comença a desfilar el bàndol cristià. Les bandes de música amenitzen les desfilades, on un terç de la ciutat es vesteix amb els vestits de cada comparsa, recolzats amb un capità, una padrina i un alferes a cada una de les comparses. Un altre terç de la ciutat forma part del públic, i gaudeix amb aquells que desfilen i amb les composicions de moltes bandes, tant de l’autòctona com d’altres procedents dels pobles del voltant o de la província de València.

Les Festes de Moros i Cristians de Villena estan declarades d’Interés Turístic Nacional des del 2015 i potser en un futur aconseguiran ser Internacionals. A banda d’això, són conegudes com les més multitudinàries de la Comunitat Valenciana, amb més d’11.000 festers (homes i dones) que ixen cada any a la ciutat. A més a més, també s’han obtingut dos Rècords Guinness: el primer, a la comparsa de Piratas, per ser la comparsa més gran del món, amb més de 2.000 festers; el segon, a la Cavalcada realitzada el Dia 6 del 2014, on van eixir més de 10.000 participants, i així es va aconseguir ser la desfilada nocturna més multitudinària del món.

Ací us deixe un vídeo de l’antic Canal 9, on remarquen com són les Festes de Villena.



Si teniu temps, passeu per Villena i gaudiu de les nostres Festes, del 4 al 9 de setembre! 👍💗



dimecres, 8 d’agost del 2018

El Tractat d’Almizra


Seguint amb el repàs de la nostra història, cal assenyalar un fet històric força important per als valencians: el Tractat d’Almizra.

El Tractat d’Almizra va ser un pacte signat pel rei Jaume I d’Aragó i el seu gendre, l’infant Alfons (el futur Alfons X el Savi, rei de Castella). El 26 de març de l’any 1244, al territori denominat Almizra (l’actual poble conegut com el Camp de Mirra, a la província d’Alacant). Aquest tractat de pau va simbolitzar la divisió de les terres entre les Corones d’Aragó i Castella, la línia principal de la qual es va delimitar a Biar, Busot i la Vila Joiosa. Aquelles viles que foren situades al sud d’aquestes van passar a pertànyer a Castella.

Però sabeu per quina raó es va dur a terme aquest tractat? Abans d’aquest pacte històric, la vila de Villena va ser alliberada dels musulmans per Jaume I d’Aragó, qui va entrar a l’actual capital de l’Alt Vinalopó l’any 1240. Així, els cristians van aconseguir un lloc estratègic per tal de continuar amb l’alliberament de ciutats i pobles a la Reconquesta. El problema va vindre quan van reclamar que Villena pertanyia a la Múrcia musulmana, territori de Castella. Jaume I, en el seu afany per continuar alliberant pobles i ciutats contra la resistència musulmana, va aconseguir el seu propòsit i la rendició musulmana va caure. En poques paraules, a causa de l’incompliment del pacte amb Castella, el rei Jaume I va desobeir l’anterior Tractat de Cazorla del 1178 (signat entre Alfons I d’Aragó i Alfons VIII de Castella), fet que ocasionà que el rei Ferran III de Castella conquestara Énguera, vila reservada per a la Corona d’Aragó. Així, Jaume I va sol·licitar a la Corona de Castella un encontre per tal de fixar el límits del territori i per a recolçar l’alliança anteriorment fixada.

Efectivament, la captura de Villena va ocasionar el conflicte i, per això, com que Villena se situa al sud del Camp de Mirra, no es parla valencià. Villena va passar a la Corona de Castella. Comptat i debatut, mai no s’ha parlat valencià a la ciutat, tot i que tots els pobles del seu voltant (Biar, Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Fontanars, Banyeres), sí que en parlen. Ací vos deixe l’enllaç del diari “El Periódico de Villena” on s'escriu de la conquesta de Villena per Jaume I i de la commemoració dels 775 anys (1240-2015). 

Eixe és el motiu pel qual es va signar el tractat i la raó per la qual a la nostra ciutat no es parla valencià. De no haver-se signat aquest pacte, o un altre, a Villena sempre s’haguera parlat valencià.

Com a fet d’interés, cada any es realitza al Camp de Mirra, a les seues Festes de Moros i Cristians, a l’agost, la representació del Tractat d’Almizra, per tal de commerorar aquest històric pacte que va canviar l’avenir de moltes ciutats i pobles (sobretot el de Villena).




dilluns, 6 d’agost del 2018

Himne del Regne de València

Ací us deixe l'Himne de València, el qual se sol posar el 9 d'Octubre de cada any per a commemorar el Dia de la Comunitat Valenciana i l'entrada de Jaume I a València.



També us pose la lletra de l'himne, composada per Maximilià Thous i Orts, amb música del compositor Josep Serrano i Simeón. L'himne és declarat oficial i va aparéixer per primera vegada el 1909.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!
Pas a la Regió que
avança en marxa triomfal!
Per a tu la Vega envía
la riquesa que atresora,
i es veu de l’aigua càntic d’alegria
acordat al ritme de guitarra mora…
Paladins de l’art t’ofrenen
ses victòries gegantines;
i als teus peus, Sultana, tos jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden fruites daurades
els paradisos de les riberes;
pengen les arracades
baix les arracades
de les palmeres…
Sona la veu amada
i en potentíssim vibrant ressò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la regió.
Valencians, en peu alcem-se.
Que nostra veu
la llum salude d’un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
Ja en el taller i en el camp remoregen
càntics d’amor, himnes de pau!
Flamege en l’aire
nostra Senyera!
Glòria a la patria!
Visca València!
Visca!
Visca!!
Visca!!!