La parla de Villena i vocabulari valencià

Ara, el que cal és parlar de la varietat lingüística de la ciutat, on s’ha dit abans que té un accent semblant al murcià. La variant dialectal de Villena és el villener, el qual conté en la seua ampla majoria nombrosos mots provinents del murcià, tot i que també en conté, d’aragonesismes, i valencianismes. El fet que Villena haja pertangut a molts territoris al llarg de la seua història ens indica que les diferències fòniques i fonètiques han romàs amb el pas del temps, i que la proximitat amb zones castellanoparlants com Iecla, Cabdet, Almansa, Saix i Elda han impossibilitat l’auge del valencià, malgrat també la proximitat amb els pobles de Biar, Beneixama, Canyada o el Camp de Mirra. També pot explicar-se que, arran de la incorporació de Villena a la província d’Alacant fa menys de dos-cent anys, la majoria de la gent que habitava la ciutat van rebutjar l’accent valencià. Fins i tot, ací mai no s’ha parlat.

Les proximitats fòniques amb el murcià són evidents: absència de –s finals i d’altres consonants a les paraules (-r, -d), dificultat per a pronunciar la s sonora, ja que sempre es fa una sorda; assimilació de consonants diverses a l’interior de mot (rl, ct, st), i caiguda d’algunes consonants intervocàliques.

Quant al vocabulari, el dialecte villener presenta semblances amb el valencià, a causa de la proximitat anteriorment dita, com a aquests mots. Ací teniu un llistat amb 30 mots provinents de la llengua valenciana, producte del contacte de la ciutat de Villena amb els pobles valencians. Entre parèntesi són posats els mots en valencià:

-Adevinalla (Endevinalla)

-Agrunzar (Agrunsar)

-Airazo (Airàs)

-Bafo (Baf)

-Bajoca (Bajoca)

-Borde (Bord)

-Calce (Calze)

-Clóchina (Clòtxina)

-Corfa (Corfa)

-Esbarar (Esbarar)

-Esclafar (Esclatar)

-Fuchina (Fugina)

-Gemecar (Gemecar)

-Hardacho (Fardatxo)

-Lladre (Lladre)

-Llus, lluz (Lluç)

-Maracatón (Malacató)

-Menchuga (Menjuga)

-Mortichol (Mortitxol)

-Noviaje (Noviatge)

-Pedrera (Pedrera)

-Pescatero (Pescater)

-Peúque (Peüc)

-Rebuche (Rebuig)

-Roín (Roí)

-Simén (Ciment)

-Solaje (Solatge)

-Sorel (Sorell)

-Telo (Tel)

-Zuro (Suro)

A banda d’aquests mots, a Villena s’empra el gènere femení per als mots calor, olor, suor (pronunciada igual que en valencià). Com podeu veure, hi ha moltes semblances amb el valencià, allò que fa enriquir la llengua castellana amb la inclusió de nous mots. Fins i tot no sabíem que déiem mots valencians a Villena!