Els Moros i Cristians a Villena: les Festes més multitudinàries de la Comunitat Valenciana

A l’anterior entrada s’ha esmentat el Tractat d’Almizra i la causa per la qual a Villena no es parla valencià. Malgrat això, actualment Villena pertany des del 1836 a la província d’Alacant; per tant, ara som valencians.

Les arrels valencianes de Villena des d’aleshores les tenim sobretot reflectides a les seues festes patronals. Efectivament, les Festes de Moros i Cristians ocupen un lloc preferencial al calendari de dos terços de la ciutat. Es commemoren en honor de la Verge de les Virtuts, coneguda a Villena com “La Morenica”, pel seu color negre. Aquesta verge va alliberar la ciutat de la pesta el 1474 i, màgicament, va ser elegida la seua Patrona. Se celebren del 4 al 9 de setembre, on desfilen catorze comparses: set al bàndol moro i altres set al bàndol cristià. L’any anterior, les dues comparses més antigues (Moros Viejos i Cristianos) van celebrar el seu 175 aniversari, encara que es pensa que les Festes tenen vora 200 anys.

Per a la majoria de valencians, les Festes de Moros i Cristians no són massa conegudes, sobretot per a aquells que són de les províncies de València i Castelló. El motiu històric de les nostres Festes té influència directa d’altres poblacions de la província alacantina, preferiblement a Alcoi, però també a Biar, anteriors a les nostres. La major part de les comparses que hui dia desfilen a Villena provenen d’Alcoi, on desfilen com a filaes (sinònim de comparses). La Reconquesta a l’època medieval per la part dels cristians i els seus enfrontaments amb els musulmans (sobretot a Alcoi contra Al-Azraq) fan referència d’aquests actes i commemoren les lluites i la història de la nostra comunitat. No sols a la província d’Alacant es commemoren les Festes de Moros i Cristians, sinó també al voltant de tota la Comunitat Valenciana i a d’altres comunitats, com per exemple en algunes ciutats o pobles d’Andalusia o Múrcia.

Les comparses, al contrari que a d’altres poblacions, comencen a desfilar amb el bàndol moro. El Dia 5, les comparses ixen per aquest ordre: Moros Viejos, Moros Nuevos, Bando Marroquí, Moros Realistas, Moros Nazaríes, Moros Bereberes i Piratas. Rere aquesta última, el bàndol cristià ix en el següent ordre: Estudiantes, Marinos Corsarios, Andaluces, Labradores, Ballesteros, Almogávares i Cristianos. El Dia 6, però, comença a desfilar el bàndol cristià. Les bandes de música amenitzen les desfilades, on un terç de la ciutat es vesteix amb els vestits de cada comparsa, recolzats amb un capità, una padrina i un alferes a cada una de les comparses. Un altre terç de la ciutat forma part del públic, i gaudeix amb aquells que desfilen i amb les composicions de moltes bandes, tant de l’autòctona com d’altres procedents dels pobles del voltant o de la província de València.

Les Festes de Moros i Cristians de Villena estan declarades d’Interés Turístic Nacional des del 2015 i potser en un futur aconseguiran ser Internacionals. A banda d’això, són conegudes com les més multitudinàries de la Comunitat Valenciana, amb més d’11.000 festers (homes i dones) que ixen cada any a la ciutat. A més a més, també s’han obtingut dos Rècords Guinness: el primer, a la comparsa de Piratas, per ser la comparsa més gran del món, amb més de 2.000 festers; el segon, a la Cavalcada realitzada el Dia 6 del 2014, on van eixir més de 10.000 participants, i així es va aconseguir ser la desfilada nocturna més multitudinària del món.

Ací us deixe un vídeo de l’antic Canal 9, on remarquen com són les Festes de Villena.

Si teniu temps, passeu per Villena i gaudiu de les nostres Festes, del 4 al 9 de setembre! 👍💗